Només arribar a Nova York (no he escrit res perquè estava volant) truco al nou membre del parlament de Catalunya i el felicito. S'ha aconseguit molt (102.000 vots!) en nomes 4 mesos i en entorn mediàtic hostil de boicot obert a la proposta de Jan Laporta. Per tant, enhorabona, Jan i la resta de l'equip.
Aquí va la primera valoració ESTADISTICA dels resultats, sense temps de pensar-ho massa (com he dit, acabo d'aterrar i no he vist res del que ha passat en tot el dia a Catalunya):
(1) El vot a Artur Mas ha estat sòlid. Com vaig dir a l'article de La Vanguardia, Mas serà un bon president i un bon gestor del desert que li deixarà el tripartit. Però te un PROBLEMA MOLT IMPORTANT: la seva promesa estrella no s’aconseguirà. Els espanyols no donaran el concert econòmic i el problema de Mas serà gestionar el malestar que això generarà.
(2) La superlativa incompetència de Montilla ha estat castigada durament pels seus electors: en comparació amb Maragall 2003, Montilla ha perdut 461.000 vots!!! (el 44% dels seus votants). Al poble de Catalunya no li han agradat les actituds feixistes de Joan Ferran i Antonio Bolaño o la incompetència a l'hora de gestionar la crisi. El mite de la bona gestió dels alcaldes socialistes ha passat a millor vida. Sembla que Montilla ha mort com a polític. Els nefastos resultats d’avui han estat l’estocada final al que ja fa mesos que és un cadàver polític.
TO THE PARROT: l’esfondrament del PSC ha passat arreu, i això inclou la ciutat de Barcelona i la majoria de ciutats del cinturó roig i el segon cinturó (Sabadell, Terrassa, Rubi, Matarò i altres ciutats tradicionalment socialistes). I si mireu les xifres de participació, veureu que el que ha passat NO és que el vot del cinturó no s’ha mobilitzat. La gent que tradicionalment votava socialista ha votat... però NO ha votat socialista.
((3) La bufetada a ERC es una mica mes petita en termes de votants, però una mica mes grans en termes percentuals: ha perdut 326.000 votants (el 60% dels votants) entre 2003 i 2010 i ha perdut 198.000 des del 2006.
(2+3) El tripartit ha perdut 798.000 vots des del 2003 i 476.000 vots des del 2006. Crec que es raonable pensar que, malgrat que sigui legal que tres partits perdedors sumin forces per impedir que el guanyador governi, a la gent això no li agrada i acaba castigant severament a qui ho practica. La davallada del tripartit ha estat antològica i els seus membres haurien de mirar-ho detingudament de cara al futur.
(4) Malgrat que el PP puja 4 escons i C's es manté (i malgrat que l’Alicia Sanchez-Camacho ha dit que aquests resultats demostren el rebuig del poble català vers el sobiranisme), els resultats NO es poden interpretar com un triomf de l'espanyolisme o l'unionisme. Als vots guanyats pel PP i C’s s’hi han de restar els del PSC-PSOE (ja que, recordeu, no s’han cansat de dir que no son “ni nacionalistes, ni de dretes”). Agafant els vots dels partits amb representació parlamentaria: el vot nacionalista/independentista (la suma de CIU+ERC+ICV+SI) ha augmentat en 113.434 des del 2006. El vot espanyolista/unionista (PSC+PP+C's) ha baixat en 142.028. Una diferència d'un quart de milió de vots!!! Per tant, sembla que el PP i C’s s’han nodrit d’una part del vot espanyolista del PSOE ... però una part mes important del vot socialista ha anat a para a CIU i altres forces sobiranistes.
Dit això, no tingueu cap dubte de que la lectura que faran la gent del PP i els seus diaris afins és que aquestes eleccions han representat una derrota de l’independentisme i emfasitzaran la dada: suma d’ERC+SI ha baixat de 21 a 14 diputats. Això és cert, però si argumenten això ignoraran el fet que molt de vot independentista, ja cansat del tripartit, ha optat per donar el vot a CIU. Es a dir, en cas de referèndum per la independència, molta gent de CIU votaria a favor. El mateix Artur Mas ha dit que votaria a favor. Per tant. A tots aquells que plantegin aquestes eleccions com un plebiscit a la independència, no es poden treure massa conclusions sobre que hagués passat. El que sabem és que l’independentisme ha obtingut entre 14 i 86 diputats o entre el 10% i el 63% dels vots. Una forquilla massa àmplia per a treure’n conclusions. El que sí podem dir és que l’espanyolisme ha perdut 142.028 vots i 6 diputats.
(5) Si excloem ICV de l’anàlisi (ja que no sé si son militantment sobiranistes), la suma de CIU+independentistes (CIU+ERC+SI) ha passat de 69 escons al 2006 a 76 escons avui . Entre les tres formacions han obtingut 1.518.253 vots (166.142 vots més) i representen el 54% dels vots i el 63% dels diputats al parlament de Catalunya. CIU pot demostrar el seu grau de sobiranisme si vol i no tindrà les mans lligades per partits espanyolistes si no vol.
(6) Malgrat la irrupció amb força de Si i Joan Laporta al Parlament, sembla que no ha aconseguit arrossegar les multituds de la manifestació del 10 de Juliol. Esta clar que l’escandalós boicot mediàtic n’ha estat parcialment responsable. També hi ha influït la desunió de l'independentisme o el fet que els de CIU tenien tanta por i estaven tan cansats de no governar que no s'han volgut arriscar i han preferit votar CIU malgrat ser evident que el concert es una quimera. De cara als propers quatre anys, SI hauria de mirar la manera de teixir complicitats amb els sectors sobiranistes de CIU (que quedaran desencisats per la bufetada que rebran quan Espanya es negui a donar cap mena de concert fora del Liceu), amb ERC i Reagrupament. I ho podran fer des d’un ambient menys hostil des del punt de vista mediàtic.
(7) Constatar la sorpresa que qualsevol observador imparcial hauria tingut de veure com els diaris de màxima circulació al país NO s’han adonat que durant aquestes setmanes s’estava posant en marxa un moviment que al final ha donat a 102.000 vots. Hi ha dues interpretacions: (a) els mitjans de comunicació no tenen com a objectiu comunicar el què passa al país sinó intentar influir en els resultats electorals. (b) Els mitjans són molt dolents i no han sabut veure que hi havia un moviment d’aquestes dimensions i això els ha agafat per sorpresa. Vosaltres mateixos.
Font: http://www.facebook.com/
